HISTÓRIA DE JSE

La 1ª agrupació de Joventuts Socialistes es va crear el 27 de setembre de 1903 a Erandio, Bilbao, amb 10 dies després de que Tomás Meabe, fundador de l’organització, escrivís al diari “La lucha de clases”, en el qual parlava sobre la necessitat de crear una organització de joves inspirada en les Joves Guàrdies Socialistes de Bèlgica.

La creació d’agrupacions per tot el nord fou immediata, especialment en les zones mineres o industrialitzades, en les grans ciutats i en les capitals neuràlgiques del moviment obrer. Però el naixement de Joventuts Socialistes d’Espanya, tal com avui la coneixem, va tenir lloc amb la celebració a Bilbao, del 14 al 16 d’abril de 1906, d’un congrés en què es va aprovar la constitució de la Federació Nacional de Joventuts Socialistes Espanyoles.

El 1908 es va celebrar el II Congrés Federal, que va servir per establir les bases ideològiques de l’organització. Així, a més de l’antimilitarisme, que va inspirar la creació de l’organització, s’aproven resolucions que mostren la preocupació per l’educació i la formació, o un feminisme incipient, que porta a admetre la creació de grups femenins dins de les Joventuts Socialistes.

Entre 1908 i 1919 es produeix un creixement espectacular de l’organització i es creen agrupacions per tota la geografia espanyola, però la constitució el 1919 de la III Internacional i la definició política de Joventuts Socialistes a favor d’aquesta, a diferència del PSOE, que en congrés extraordinari va decidir mantenir-se a la II Internacional, marca una ruptura que va cristal•litzar el 1921, quan un congrés extraordinari va decidir, amb una diferència exigua, integrar l’organització en el recentment creat Partit Comunista Obrer Espanyol, per construir la Federació de Joventuts Comunistes.

No seria fins el 1925 que un grup de joves va decidir reorganitzar les Joventuts Socialistes amb la celebració del I Congrés Nacional de JSE, denominat com el de la refundació, que també va decidir la reincorporació al PSOE. Va començar així una nova etapa caracteritzada pel baix perfil polític de les Joventuts Socialistes, molt controlades per la direcció del PSOE, que tenia por que es repetís el que havia succeït el 1921.

El III Congrés Nacional de les JSE, celebrat el maig de 1929, va marcar un gir en els posicionaments polítics de l’organització, que s’atreveix a esbossar un programa polític i reivindicatiu propi, que es consolidaria en el congrés celebrat el 1932.

Amb la caiguda de la dictadura s’obre a Espanya un procés revolucionari que desemboca en la proclamació de la II República, el 14 d’abril de 1931, que suposa un creixement espectacular de l’organització, que passa dels 1.500 militants en el congrés de 1929 a 12.000 en el congrés del febrer de 1932.

El congrés de 1932, d’altra banda, seria la palanca d’impuls definitiu a l’organització. Es recull una sèrie de resolucions, en la pràctica, un programa d’actuació reivindicativa en tots els ordres, juntament amb una anàlisi serios de la situació política i econòmica. A més, també es fixen les normes per crear les milícies socialistes (grups que contrarestaven els atacs mediàtics i públics de la dreta mitjançant la difusió i l’explicació dels projectes duts a terme pel Govern de la República).

El V Congrés de les Joventuts Socialistes d’Espanya es va celebrar l’abril de 1934, i s’hi escull una direcció nova, la qual va propiciar la unificació, el 1936, de les Joventuts Socialistes d’Espanya i la Unió de Joves Comunistes d’Espanya, sota la denominació de Joventuts Socialistes Unificades (JSU), i amb Santiago Carrillo com a secretari general.

Però el 14 de març de 1939, joves socialistes de tota l’Espanya Republicana es van reunir a Madrid i van decidir construir la Federació Nacional de Joventuts Socialistes després que les Joventuts Socialistes Unificades destituïssin tots els dirigents contraris a la seva radicalització i passar al Partit Comunista.

Després de la Guerra Civil, amb la majoria dels militants a l’exili, a la presó o vivint en la clandestinitat, va haver-hi diversos intents de reconstituir l’organització des de l’exterior, però va ser l’abril de 1945, quan es va celebrar un congrés a Tolosa en què es va decidir la constitució d’una única Federació de JSE, amb seu en aquesta ciutat francesa.

La reorganització a l’interior fou més dura a causa de les condicions de persecució i extermini de tots els militants d’esquerra que no van poder sortir d’Espanya. Els primers contactes organitzatius van tenir lloc a les presons i als camps de concentració, i, en realitat, van ser joves socialistes els que van assumir la gran tasca d’agrupar, reconstruir i mantenir viva la flama de l’organització socialista durant tota l’etapa de la dictadura.

A principis dels anys 70, els militants a l’interior comencen a tenir protagonisme, que es consolida a partir del XI Congrés, celebrat a Lisboa el 1975. El 19 de febrer de 1977, Joventuts Socialistes d’Espanya es converteix en una organització legal, i el setembre del mateix any se celebra, sota el lema “Fem créixer el socialisme”, el XIII Congrés de les JSE, en el qual es fa un gran esforç per adequar l’organització a una estratègia marcada per la realització d’una política específicament juvenil. La Carta Constitucional de la Joventut, en la qual es recollien les reivindicacions juvenils que es pretenien incorporar a la Constitució, que en aquell moment es va començar a elaborar, va suposar el referent polític de Joventuts Socialistes.

La victòria del PSOE l’octubre de 1982 fou per als joves socialistes un moment de gran esperança i il•lusió, però també va provocar moments de tensió dintre de l’organització, que no sempre va estar d’acord amb les decisions preses des del Govern.

Varen seguir anys d’intensos canvis, tant a nivell polític com social, i Joventuts Socialistes va haver d’adaptar el seu ideari polític a les noves necessitats socials que sorgien.

A principis dels 90, la desmobilització de la joventut i el gir cap a la dreta experimentat pel vot jove van marcar la necessitat de plantejar un canvi organitzatiu que servís per obrir-se a la joventut. En el congrés de 1993 es van posar les bases d’aquest canvi, que es va materialitzar en el que es va celebrar el 1996, en el qual es van establir les formes de treball noves, presidides per la necessitat d’atacar frontalment el conservadorisme, promoure les opcions dels joves i implicar-se directament en el debat de la família socialista.

Aquesta línia de renovació i de major implicació de l’organització en aquells fòrums en què els joves eren presents, especialment el CJE, es va reforçar a partir del XXI Congrés, celebrat el 2000. Aquest congrés, a més, va portar un canvi en les relacions de Joventuts Socialistes amb el PSOE. Joventuts Socialistes tornava a participar en els òrgans de decisió del partit amb veu i vot, cosa que ampliava la capacitat de l’organització per fer-se sentir i al mateix temps traslladar la veu dels joves al partit.

D’aquesta manera, es va imposar un model de treball, que continua vigent, en el qual els joves socialistes han consolidat el seu paper com a intermediaris entre el PSOE i els joves, i viceversa. Un període que ha estat marcat per la presència dels joves socialistes al carrer, a les universitats i als centres d’ensenyament secundari; per una participació activa dins del moviment associatiu juvenil, la collaboració amb els moviments socials i una intensa activitat política, que ha permès traslladar les inquietuds dels joves i els seus problemes als principals àmbits de decisió del partit i transformar-los en compromisos, i finalment en polítiques concretes.